«Sofrent i gran com aquell segle dinou la plena expressió del qual constitueix, aix¡ se m'apareix davant els ulls la imatge mental de Richard Wagner. Travessat per tots els trets inequ¡vocs del seu segle, carregat de tot el seu poder, aix¡ contemplo la seva imatge. I amb prou feines puc distingir entre els meus dos amors: el que sento per la seva obra, un fenomen tan magn¡ficament equ¡voc, sospitós i irresistible com qualsevol altre en el món de l'art, i el que sento pel segle durant el qual va viure la seva vida inquieta, perseguida, turmentada, posseûda i incompresa, i en el qual, en un esclat de glòria, va morir».
